Carnestoltes

Carnestoltes és una festivitat que se celebra just abans de la Quaresma cristiana, què s'inicia amb el Dimecres de Cendra, i que varia de data segons l'any. Tradicionalment comença un dijous i acaba un dimarts.

Carnestoltes mescla disfresses, balls, grups de gent que canta, i festes al carrer. 

Aquesta festivitat té un origen pagà, i originalment se celebrava en honor a deitats com Bacus, Apis.. etc. Es celebra des de fa més de 5000 anys, a Egipte, amb celebracions semblants a les de l'època de l'imperi romà, des d'on es va estendre per tota Europa. 

Dos dels Carnestoltes més famosos del món són els de Rio de Janeiro i Venècia.

Rio de Janeiro:

Depenent de la regió de Brassil varien la participació, el vestuari i el ritme. A Rio de Janeiro, Sao Paulo i Vitòria, les grans desfilades les organitzen escoles de samba, on el públic no pot participar, a diferència de les desfilades a altres ciutats més petites de Brassil.

Al Carnestoltes de Rio de Janeiro, les escoles de samba desfilen i són puntuades pel jurat. L'escola amb més punts, es corona com a campiona. 

Venècia: 

Es diu que aquesta festivitat va començar amb la victòria de la república de Venècia contra el Patriarca d'Aquileia, quan la gent es va aglomerar  a la Piazza san Marco per celebrar-ho; però no va ser oficialitzat fins que Cristopher Tolive ho va proposar a les autoritats al 1296. El Carnestoltes no va arribar al seu màxim de popularitat fins el segle XVIII, quan molts aristòcrates visitaven Venècia, tot i què més tard va tornart a ser prohibit pel Sacre Imperi Romà Germànic, igual que després va ser prohibit 'ús de màscares.

El Carnestoltes d Venècia consisteix en desfilades tant organitzades com improvisades, on la gent passeja caminant o en gòndola, i es fa fotos amb les millors disfresses. 

Per últim parlaré del Carnestoltes de Tenerife.
El Carnestoltes de Tenerife és considerat un dels més famosos del món junt amb el de Rio de Janeiro, i és per aquesta raó que les dues ciutats estan agermanades, i actualment està aspirant a convertir-se en patrimoni de la humanitat.
Té dues parts: l'oficial i la part del carrer. A la part oficial compta amb més de 100 grups amb una mitjana de 50 participants a cadascun, i el de carrer compta amb la ciutadania que vulgui participar.